Top
L'Ap pais

“L’aprenent de pilot”, o com relatar amb normalitat allò que no ho és

La sèrie L’aprenent de pilot, amb la realització d’Elsabeth, explica com els artistes catalans desenvolupen la seva activitat fora de les nostres fronteres, i ha dedicat els seus espais monogràfics a personalitats com ara Santi Moix (Nova York), Rafael Bonachela (quan vivia a Londres) o Mireia Gubianas (Buenos Aires).

La complexitat és desmarcar-se de productes de format similar (Afers exteriors, Españoles en el mundo, i altres productes autonòmics) mitjançant un codi visual més arriscat i un discurs més profund (que no vol dir res més que més monogràfic).

Un dels objectius clars del programa ha estat mostrar amb normalitat la vida d’artistes que, per diverses raons, han trobat un espai de creixement laboral més reeixit fora de casa. Però ¿com s’expressa la normalitat d’un fet que, malgrat que no ho vulguem acceptar, no és tan comú com creiem que és?

La pregunta no és fàcil i de ben segur que té múltiples interpretacions. En el nostre cas, vam decidir buscar un ventall de personatges molt variat en què poguessin conviure des d’artistes de primera línia internacional fins a sòlids treballadors de l’àmbit artístic que mostressin un mosaic de situacions que permetessin crear alhora un mosaic global que transmetés una normalitat similar amb la qual es viu i s’entén el fet artístic a casa nostra.

I és que en algunes ocasions, per arribar a una certa simplicitat és necessari ajuntar múltiples complexitats, ja que no hi res més simple i normal que l’acumulació de molts fets diversos i, sobretot, complexos.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

41577013